Archive for the ‘articles d’opinió’ Category

JazzCat a el Perelló, imatges

Posted: 14 Octubre 2016 by JazzCat "jazz de flabiol" in articles d'opinió, concert, Jazzcat, Sòl de flabiol
Etiquetes: , , ,

Estem molt contents un cop més del passat concert, aquest cop a terres tarragonines. Va ser a la plaça del Perelló, en paral·lel als concerts del Festival de Jazz de Tortosa. L’equip tècnic ens va fer sentir molt còmodes a l’escenari i les reaccions del públic al final del concert van ser molt positives, fins i tot l’alcalde ens va venir a felicitar. Moltes gràcies a tothom!

 

 

 

Anuncis

El de l’altre dia al Born va ser un concert especial perquè vam tenir un públic majoritàriament sardanista al que encara no ens havíem trobat, i així poder fer sentir el flabiol, un instrument sobretot del món tradicional i de la cobla, fora del seu àmbit habitual.

I també va ser especial per nosaltres perquè a la primera part vam poder sentir repertori de primer nivell per a cobla, com les sardanes “Pastoral” de Juli Garreta i “El Roserar” d’Eduard Toldrà, que no es poden escoltar cada dia. La interpretació va anar a càrrec de la cobla del Conservatori Municipal de Barcelona, dirigida per Jordi Figaró. Joves intèrprets que de ben segur més endavant veurem a les cobles del nostre país.

Volem agrair a l’Agrupació Cultural Folklòrica la confiança en el nostre projecte, l’equip tècnic per la bona sonorització (comentaris que vam rebre després del concert així ho avalen), en Joaquim Rucabado, i també en Francesc Botet per les fotos que ens ha regalat. Podeu veure el seu reportatge complet aquí.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

L’article de Jordi Martí a Enderrock.cat constata que les fronteres estilístiques dels instruments tradicionals tendeixen a desaparèixer. Com diu el músic Jordi Molina “Les fronteres les posa el músic i no l’instrument”. Ja no resulta extrany que una cobla acompanyi un grup de pop o un cantautor, un guitarrista flamenc o fins i tot un DJ. També podem sentir gralles com la de Manu Sabaté tocant temes amb solos improvitzats. O per una altra banda, fins i tot temes dels “40 principals” amb gralles i percussió!

JazzCat seguim aquesta tendència donant aire fresc a través del jazz al flabiol, un instrument que gairebé sempre ha estat al “calaix” dels balls tradicionals o al de les sardanes.

 SAM_6077

L’autenticitat és el què dóna valor a les persones, coses, productes… i els camins per ser autèntic/a són molts. En el fet musical, un d’ells, és l’exploració de nous territoris. El Jazz i els seus intèrprets, autèntics, tenen obligatòriament una vinculació amb aquesta exploració; que pren moltes formes, de vegades obligades. Com és el cas del gran guitarrista Django Reinhardt.

Aquest extraordinari músic va néixer el 1910 en un poblet de Bèlgica, com podia haver nascut en qualsevol altre indret del sud d’Europa. Formava part d’una família gitana i viure una vida nòmada d’itinerància amb cases-caravanes. Certament tenia un talent i el va expressar molt aviat: als tretze anys ja actuava i ràpidament es va fer un lloc en el panorama musical de París. Acompanyava músics i formava part de bandes amb qui va fer magnífiques gravacions.

Tot i això, l’autenticitat de Django es posa de manifest en tota la seva dimensió després de l’accident que va patir als divuit anys. Després d’estar més d’un any en un hospital i que la seva mà esquerra quedés incapacitada en els dits anular i petit, Django va buscar i trobar la manera de tornar a tocar la guitarra. El què esdevé després és un camí conegut com a Manouche o Gypsy Jazz.

Amb la seva autenticitat crea una nova manera d’enfocar el jazz americà, com a guitarrista, creant un estil propi que encara avui té vida encarnat amb moltíssims intèrprets actuals. També com a formació de la banda, sovint prescindia de bateria i moltes vegades era una formació exclusiva de corda. Igualment en la seva visió d’alguns estils llatins, bolero, samba i bossa, la seva interpretació rítmica i melòdica dóna un nou color.

Una distintiu de la música de Django i del Manouche en general és el caràcter festiu i alegre que, amb tots els matisos, sempre hi ha implícit en la interpretació i els intèrprets. Una música amb una bona càrrega d’energia.

A JazzCat hem volgut fer un particular homenatge a Django donant un ritme de bolero gipsy en el tema “Xotis d’en Peret Blanc”. Una desenfadada combinació de melodia tradicional catalana i ritme de Gipsy jazz.

band425

El flabiol és un instrument lligat a la cultura popular. La figura del flabiolaire la trobem tant en solitari acompanyant gegants, capgrossos o bastoners, com en conjunts, com els ministrers o la cobla moderna. De la mateixa manera, el jazz també neix com una música popular que té una ràpida proliferació i acceptació arreu del món, fins al punt que ja no s’interposa necessàriament en el camí de qualsevol altre origen musical.

JazzCat entenem el jazz com a punt de trobada de ritmes i melodies populars amb improvitzacions i cites de música clàssica i jazz.
Ja hi ha qui ha rellegit melodies catalanes en clau de jazz, com la Carme Canela amb el trio de Lluís Vidal. Hi ha grups de jazz que incorporen instruments tradicionals com els The New Catalan Ensemble o Jordi Guixé Sextet. També hi ha una nova generació de músics com Arnau Obiols Quartet i Manu Sabaté amb Inxa Impro Quartet que segueixen aquesta tasca. En el cas d’en Sabaté, a més, amb la gralla com a instrument tradicional solista. Propostes molt interessants.

A través de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, personalment ja he tingut ocasió d’entrar en l’estil jazzístic amb el flabiol. La primera vegada va ser amb “Impromptu per a piano i cobla” de Francesc Burrull, obra inclosa dins el disc Memorial Joaquim Serra (Picap, 2006). Amb ell mateix tocant el piano, vam treballar els diferents aspectes del jazz aplicats a la cobla i els seus instruments. De mica en mica amb la Sant Jordi hem anat fent altres col·laboracions amb músics com Lluís Vidal Trio (amb l’obra “La llegenda de Sant Jordi”), Joan Albert Amargós (amb les “Variants de Color” i la “simfonieta concertant”), i més recentment amb Niño Josele, Joan Díaz, Gabriel Amargant, Pep Cucurella i David Gómez, grans músics de jazz de l’escena actual. Aquesta proposta, a més, fusiona els sons dels instruments de la cobla amb el jazz i el flamenc.

Arrel d’aquestes col·laboracions amb aquests músics i fruit d’una inquietud personal, neix la proposta JazzCat. Amb la inestimable complicitat d’en Jesús Torrent i en Pere Coma, volem treure els prejudicis i fer un pas més en la normalització d’aquest instrument tant nostre i a la vegada amb tantes possibilitats. Sigueu benvinguts al món de Jazzcat, jazz de flabiol.

Xavi Torrent, flabiolaire

Instantánea 7 (28-01-2014 9-37)