Primers enregistraments: bateria i contrabaix OK

Hi ha projectes, propostes, idees… (i dies!) que demanen paciència; i n’hi ha que demanen presència per estar amb el què flueix. El diumenge va ser un riu ple d’aigua fresca! Vam canalitzar la música fàcilment i amb plaer, ben cuidats a casa de l’Andreu i molt còmodes gravant amb en Joan. Van ser nou hores però ben aprofitades! Bateria i contrabaix ja els tenim al sac!

Ah! I la cirereta del pastís va ser un deliciós dinar que ens va preparar l’Andreu! Bateria, xef… Què més volem!

Si voleu seguir la gravació en forma de petit àlbum, podeu accedir-hi clicant aquí on hi trobareu més fotos de la gravació de diumenge. Pròximament, guitarra i flabiol!

L’Andreu, bateria i xef!

Sopar-Concert a la fresca amb JazzCat

Aquest divendres a les 21:30h tindrà lloc el proper concert de JazzCat en un lloc especial, altament recomanable. Serà a la l’Hotel Cala del Pi 5* Platja d’Aro. Els assistents podran degustar un sopar-concert de temàtica americana, on, com diu la Nota de premsa de les Nits de Música i Cuina “la sinergia entre cuina i música es fa evident, unint-se en harmònica complicitat, un autèntic esdeveniment gastro – musical.”

Manel Fortià al Contrabaix, experimentat en el nostre estil, que forma part també del Projecte Pirene de l’Arnau Obiols Quartet, entre d’altres. Una gran ocasió per escoltar les nostres versions swing deEl Cant dels Ocells i “Xotis d’en Roviretes”, o de la sardana curtaEls Segadors de Cassà a ritme de Rumba, per exemple.

això és amèrica

Django i el Gypsy jazz a JazzCat

L’autenticitat és el què dóna valor a les persones, coses, productes… i els camins per ser autèntic/a són molts. En el fet musical, un d’ells, és l’exploració de nous territoris. El Jazz i els seus intèrprets, autèntics, tenen obligatòriament una vinculació amb aquesta exploració; que pren moltes formes, de vegades obligades. Com és el cas del gran guitarrista Django Reinhardt.

Aquest extraordinari músic va néixer el 1910 en un poblet de Bèlgica, com podia haver nascut en qualsevol altre indret del sud d’Europa. Formava part d’una família gitana i viure una vida nòmada d’itinerància amb cases-caravanes. Certament tenia un talent i el va expressar molt aviat: als tretze anys ja actuava i ràpidament es va fer un lloc en el panorama musical de París. Acompanyava músics i formava part de bandes amb qui va fer magnífiques gravacions.

Tot i això, l’autenticitat de Django es posa de manifest en tota la seva dimensió després de l’accident que va patir als divuit anys. Després d’estar més d’un any en un hospital i que la seva mà esquerra quedés incapacitada en els dits anular i petit, Django va buscar i trobar la manera de tornar a tocar la guitarra. El què esdevé després és un camí conegut com a Manouche o Gypsy Jazz.

Amb la seva autenticitat crea una nova manera d’enfocar el jazz americà, com a guitarrista, creant un estil propi que encara avui té vida encarnat amb moltíssims intèrprets actuals. També com a formació de la banda, sovint prescindia de bateria i moltes vegades era una formació exclusiva de corda. Igualment en la seva visió d’alguns estils llatins, bolero, samba i bossa, la seva interpretació rítmica i melòdica dóna un nou color.

Una distintiu de la música de Django i del Manouche en general és el caràcter festiu i alegre que, amb tots els matisos, sempre hi ha implícit en la interpretació i els intèrprets. Una música amb una bona càrrega d’energia.

A JazzCat hem volgut fer un particular homenatge a Django donant un ritme de bolero gipsy en el tema “Xotis d’en Peret Blanc”. Una desenfadada combinació de melodia tradicional catalana i ritme de Gipsy jazz.

band425

JazzCat, un nou jazz amb el flabiol

El flabiol és un instrument lligat a la cultura popular. La figura del flabiolaire la trobem tant en solitari acompanyant gegants, capgrossos o bastoners, com en conjunts, com els ministrers o la cobla moderna. De la mateixa manera, el jazz també neix com una música popular que té una ràpida proliferació i acceptació arreu del món, fins al punt que ja no s’interposa necessàriament en el camí de qualsevol altre origen musical.

JazzCat entenem el jazz com a punt de trobada de ritmes i melodies populars amb improvitzacions i cites de música clàssica i jazz.
Ja hi ha qui ha rellegit melodies catalanes en clau de jazz, com la Carme Canela amb el trio de Lluís Vidal. Hi ha grups de jazz que incorporen instruments tradicionals com els The New Catalan Ensemble o Jordi Guixé Sextet. També hi ha una nova generació de músics com Arnau Obiols Quartet i Manu Sabaté amb Inxa Impro Quartet que segueixen aquesta tasca. En el cas d’en Sabaté, a més, amb la gralla com a instrument tradicional solista. Propostes molt interessants.

A través de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, personalment ja he tingut ocasió d’entrar en l’estil jazzístic amb el flabiol. La primera vegada va ser amb “Impromptu per a piano i cobla” de Francesc Burrull, obra inclosa dins el disc Memorial Joaquim Serra (Picap, 2006). Amb ell mateix tocant el piano, vam treballar els diferents aspectes del jazz aplicats a la cobla i els seus instruments. De mica en mica amb la Sant Jordi hem anat fent altres col·laboracions amb músics com Lluís Vidal Trio (amb l’obra “La llegenda de Sant Jordi”), Joan Albert Amargós (amb les “Variants de Color” i la “simfonieta concertant”), i més recentment amb Niño Josele, Joan Díaz, Gabriel Amargant, Pep Cucurella i David Gómez, grans músics de jazz de l’escena actual. Aquesta proposta, a més, fusiona els sons dels instruments de la cobla amb el jazz i el flamenc.

Arrel d’aquestes col·laboracions amb aquests músics i fruit d’una inquietud personal, neix la proposta JazzCat. Amb la inestimable complicitat d’en Jesús Torrent i en Pere Coma, volem treure els prejudicis i fer un pas més en la normalització d’aquest instrument tant nostre i a la vegada amb tantes possibilitats. Sigueu benvinguts al món de Jazzcat, jazz de flabiol.

Xavi Torrent, flabiolaire

Instantánea 7 (28-01-2014 9-37)