Posts Tagged ‘impro’

L’article de Jordi Martí a Enderrock.cat constata que les fronteres estilístiques dels instruments tradicionals tendeixen a desaparèixer. Com diu el músic Jordi Molina “Les fronteres les posa el músic i no l’instrument”. Ja no resulta extrany que una cobla acompanyi un grup de pop o un cantautor, un guitarrista flamenc o fins i tot un DJ. També podem sentir gralles com la de Manu Sabaté tocant temes amb solos improvitzats. O per una altra banda, fins i tot temes dels “40 principals” amb gralles i percussió!

JazzCat seguim aquesta tendència donant aire fresc a través del jazz al flabiol, un instrument que gairebé sempre ha estat al “calaix” dels balls tradicionals o al de les sardanes.

 SAM_6077

Anuncis

L’autenticitat és el què dóna valor a les persones, coses, productes… i els camins per ser autèntic/a són molts. En el fet musical, un d’ells, és l’exploració de nous territoris. El Jazz i els seus intèrprets, autèntics, tenen obligatòriament una vinculació amb aquesta exploració; que pren moltes formes, de vegades obligades. Com és el cas del gran guitarrista Django Reinhardt.

Aquest extraordinari músic va néixer el 1910 en un poblet de Bèlgica, com podia haver nascut en qualsevol altre indret del sud d’Europa. Formava part d’una família gitana i viure una vida nòmada d’itinerància amb cases-caravanes. Certament tenia un talent i el va expressar molt aviat: als tretze anys ja actuava i ràpidament es va fer un lloc en el panorama musical de París. Acompanyava músics i formava part de bandes amb qui va fer magnífiques gravacions.

Tot i això, l’autenticitat de Django es posa de manifest en tota la seva dimensió després de l’accident que va patir als divuit anys. Després d’estar més d’un any en un hospital i que la seva mà esquerra quedés incapacitada en els dits anular i petit, Django va buscar i trobar la manera de tornar a tocar la guitarra. El què esdevé després és un camí conegut com a Manouche o Gypsy Jazz.

Amb la seva autenticitat crea una nova manera d’enfocar el jazz americà, com a guitarrista, creant un estil propi que encara avui té vida encarnat amb moltíssims intèrprets actuals. També com a formació de la banda, sovint prescindia de bateria i moltes vegades era una formació exclusiva de corda. Igualment en la seva visió d’alguns estils llatins, bolero, samba i bossa, la seva interpretació rítmica i melòdica dóna un nou color.

Una distintiu de la música de Django i del Manouche en general és el caràcter festiu i alegre que, amb tots els matisos, sempre hi ha implícit en la interpretació i els intèrprets. Una música amb una bona càrrega d’energia.

A JazzCat hem volgut fer un particular homenatge a Django donant un ritme de bolero gipsy en el tema “Xotis d’en Peret Blanc”. Una desenfadada combinació de melodia tradicional catalana i ritme de Gipsy jazz.

band425