Posts Tagged ‘jazzcat trio’

Aquest divendres a les 21:30h tindrà lloc el proper concert de JazzCat en un lloc especial, altament recomanable. Serà a la l’Hotel Cala del Pi 5* Platja d’Aro. Els assistents podran degustar un sopar-concert de temàtica americana, on, com diu la Nota de premsa de les Nits de Música i Cuina “la sinergia entre cuina i música es fa evident, unint-se en harmònica complicitat, un autèntic esdeveniment gastro – musical.”

Manel Fortià al Contrabaix, experimentat en el nostre estil, que forma part també del Projecte Pirene de l’Arnau Obiols Quartet, entre d’altres. Una gran ocasió per escoltar les nostres versions swing deEl Cant dels Ocells i “Xotis d’en Roviretes”, o de la sardana curtaEls Segadors de Cassà a ritme de Rumba, per exemple.

això és amèrica

Anuncis

L’autenticitat és el què dóna valor a les persones, coses, productes… i els camins per ser autèntic/a són molts. En el fet musical, un d’ells, és l’exploració de nous territoris. El Jazz i els seus intèrprets, autèntics, tenen obligatòriament una vinculació amb aquesta exploració; que pren moltes formes, de vegades obligades. Com és el cas del gran guitarrista Django Reinhardt.

Aquest extraordinari músic va néixer el 1910 en un poblet de Bèlgica, com podia haver nascut en qualsevol altre indret del sud d’Europa. Formava part d’una família gitana i viure una vida nòmada d’itinerància amb cases-caravanes. Certament tenia un talent i el va expressar molt aviat: als tretze anys ja actuava i ràpidament es va fer un lloc en el panorama musical de París. Acompanyava músics i formava part de bandes amb qui va fer magnífiques gravacions.

Tot i això, l’autenticitat de Django es posa de manifest en tota la seva dimensió després de l’accident que va patir als divuit anys. Després d’estar més d’un any en un hospital i que la seva mà esquerra quedés incapacitada en els dits anular i petit, Django va buscar i trobar la manera de tornar a tocar la guitarra. El què esdevé després és un camí conegut com a Manouche o Gypsy Jazz.

Amb la seva autenticitat crea una nova manera d’enfocar el jazz americà, com a guitarrista, creant un estil propi que encara avui té vida encarnat amb moltíssims intèrprets actuals. També com a formació de la banda, sovint prescindia de bateria i moltes vegades era una formació exclusiva de corda. Igualment en la seva visió d’alguns estils llatins, bolero, samba i bossa, la seva interpretació rítmica i melòdica dóna un nou color.

Una distintiu de la música de Django i del Manouche en general és el caràcter festiu i alegre que, amb tots els matisos, sempre hi ha implícit en la interpretació i els intèrprets. Una música amb una bona càrrega d’energia.

A JazzCat hem volgut fer un particular homenatge a Django donant un ritme de bolero gipsy en el tema “Xotis d’en Peret Blanc”. Una desenfadada combinació de melodia tradicional catalana i ritme de Gipsy jazz.

band425