Sòl de flabiol, el nostre primer disc veu la llum divendres!

​Estem molt contents d’haver acabat de gravar, mesclar i masteritzar el nostre discprimer disc! Divendres a les 22h al Teatre d’Arbúcies presentem Sòl de flabiol. El marc, incomparable, la Festa del Flabiol 2014.

cartell Festa Flabiol 2014 Portada CD

Tot va començar fa cosa d’un any i mig quan estàvem tocant estàndards amb un trio. Érem en Jesús, en Xavi i en Pere i se’ns va acudir la idea de fer el mateix però amb flabiol; qui ens hagués dit llavors que un any després tindríem un disc..!

Vàries coses ens van portar a madurar aquella primera idea, com ara el Tricentenari aquest 2014 i la creixent tendència d’acostar els instruments tradicionals amb músiques i estètiques modernes. ​Amb la incorporació de la bateria, ja en format quartet, hem volgut donar més cos i possibilitats al grup, però sense prescindir del tamborí, la parella indissociable del flabiol tradicional i amb qui ens hi hem associat també.

En aquest disc també hem tingut el plaer de comptar amb la col•laboració especial de l’extraordinari Gabriel Amargant, a la gravació del tema “Rythm del pare” (la nostra versió del “Xotis del Pare”). Hem tingut així la oportunitat de combinar els sons del flabiol i el saxo tenor a les melodies, però també als solos, una combinació que no deixarà a ningú indiferent! Escolteu una mostra clicant AQUÍ.

Finalment el nostre més sincer agraïment a la gran feina feta per en Joan Miró a la part tècnica i l’Albert Pons en el disseny. Tant de bo gaudiu tant com nosaltres d’aquest disc que hem fet amb tanta cura i estima. Us esperem als nostres propers concerts!

Text del llibret (2): Edmon Ribatallada

Seguim avançant-vos textos que acompanyaran el llibret del nostre disc. En aquest cas és un text del flabiolaire i activista del flabiol Edmon Ribatallada d’Arbúcies. I no és perquè sí que sigui d’Arbúcies. Allà és un anualment flabiolaires d’arreu del territori es reuneixen a principis de novembre per celebrar la Festa del Flabiol. Moltes gràcies pel teu escrit, Edmon!

el camí 2008

“A mi personalment em sembla perfecte que el flabiol amb tambor estigui present en qualsevol tipus de música i que no quedi circumscrit només a l’ambit de les sardanes o de la música anomenada folk. En el cas del jazz, i tenint en compte que compartim orígens, donat que el jazz neix de la música popular i els flabiolaires han interpretat habitualment música del poble, el maridatge em sembla perfecte i enriquidor per a les dues bandes. Endavant doncs i a tota música.”

Edmon Ribatallada, flabiolaire

Gravem el nostre primer disc!

Després d’un any de vida, el projecte JazzCat ha anat madurant i ha arribat el moment de fer un pas més, anar a un estudi de gravació per enregistrar el nostre repertori. I en aquest pas endavant incorporem a la bateria l’Andreu Vilar, que ens dóna un plus al grup. Benvingut, Andreu!

Així doncs, els quatre en arremanguem i aquest mes de setembre ens posem en mans d’en Joan Miró que ens farà de tècnic aquest cap de setmana i el proper. Estigueu atents aquestes setmanes que us anirem explicant més coses del disc..!

flabiol

JazzCat, un nou jazz amb el flabiol

El flabiol és un instrument lligat a la cultura popular. La figura del flabiolaire la trobem tant en solitari acompanyant gegants, capgrossos o bastoners, com en conjunts, com els ministrers o la cobla moderna. De la mateixa manera, el jazz també neix com una música popular que té una ràpida proliferació i acceptació arreu del món, fins al punt que ja no s’interposa necessàriament en el camí de qualsevol altre origen musical.

JazzCat entenem el jazz com a punt de trobada de ritmes i melodies populars amb improvitzacions i cites de música clàssica i jazz.
Ja hi ha qui ha rellegit melodies catalanes en clau de jazz, com la Carme Canela amb el trio de Lluís Vidal. Hi ha grups de jazz que incorporen instruments tradicionals com els The New Catalan Ensemble o Jordi Guixé Sextet. També hi ha una nova generació de músics com Arnau Obiols Quartet i Manu Sabaté amb Inxa Impro Quartet que segueixen aquesta tasca. En el cas d’en Sabaté, a més, amb la gralla com a instrument tradicional solista. Propostes molt interessants.

A través de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, personalment ja he tingut ocasió d’entrar en l’estil jazzístic amb el flabiol. La primera vegada va ser amb “Impromptu per a piano i cobla” de Francesc Burrull, obra inclosa dins el disc Memorial Joaquim Serra (Picap, 2006). Amb ell mateix tocant el piano, vam treballar els diferents aspectes del jazz aplicats a la cobla i els seus instruments. De mica en mica amb la Sant Jordi hem anat fent altres col·laboracions amb músics com Lluís Vidal Trio (amb l’obra “La llegenda de Sant Jordi”), Joan Albert Amargós (amb les “Variants de Color” i la “simfonieta concertant”), i més recentment amb Niño Josele, Joan Díaz, Gabriel Amargant, Pep Cucurella i David Gómez, grans músics de jazz de l’escena actual. Aquesta proposta, a més, fusiona els sons dels instruments de la cobla amb el jazz i el flamenc.

Arrel d’aquestes col·laboracions amb aquests músics i fruit d’una inquietud personal, neix la proposta JazzCat. Amb la inestimable complicitat d’en Jesús Torrent i en Pere Coma, volem treure els prejudicis i fer un pas més en la normalització d’aquest instrument tant nostre i a la vegada amb tantes possibilitats. Sigueu benvinguts al món de Jazzcat, jazz de flabiol.

Xavi Torrent, flabiolaire

Instantánea 7 (28-01-2014 9-37)